Guia de Components

Abans de visitar una deixalleria o un punt verd per tal de recopilar aparells cal tenir molt clar el que s’està buscant. La recopilació selectiva de les deixalles és indispensable per a mantenir l’ordre en els nostres espais de treball i és la culminació d’un procés de recerca prèvia consistent en l’anàlisi de les nostres necessitats i de les funcionalitats de distints components electro-mecànics i electrònics.

Per això és important un procés de recerca coherent, que ens permeti identificar aparells i components concrets, i assegurant-nos de que tindrem els recursos i els coneixements necessaris per a la manipulació i reutilització de les seves parts.

En aquest punt, Internet es converteix en una font d’informació valuosíssima al respecte, ja que existeixen distintes comunitats i fòrums on s’ofereix informació d’aquest tipus: models concrets d’impressores i escànners que contenen certs tipus de motors pas-a-pas, telèfons mòbils amb pantalles LCD manipulables, circuits integrats que realitzen distintes tasques (control de motors, amplificació d’àudio, etc), cafeteres o rentadores amb distints tipus de vàlvules i solenoides, etc.

A continuació us fem una breu ressenya dels components que, un cop recuperats, hem utilitzat amb més freqüència en els nostres instruments:

–    Cablejat elèctric:

Tan el trenat com el semi rígid són interessants. Tot i això, hem vist que el trenat és millor a l’hora de soldar, ja que, tot i doblegar-lo, no es trenca fàcilment. El semi rígid, per la seva banda, és molt més pràctic a l’hora de connectar-lo a les plaques d’Arduino.

–    Resistències fixes i variables:

Les resistències fixes són segurament el component electrònic més habitual en les plaques dels aparells que hem desmuntat.

Dins les resistències variables cal esmentar:

·    Potenciòmetres (resistències el valor de les quals canvia a mesura que fem rotar el seu eix). S’han extret bàsicament de plaques de control d’equips de música, pantalles d’ordinador i aparells industrials.

·   Fotoresistències (resistències el valor de les quals canvia en funció de la quantitat de llum que reben). No són habituals a les deixalleries. Tot i això, algunes joguines pensades per encendre’s de forma automàtica en apagar-se el llum n’incorporen.

·   Piroresistències (resistències el valor de les quals canvia d’acord a la temperatura a la que són sotmeses). Les hem extret d’escalfadors d‘aigua i fregidores.

Les resistències variables són omnipresents en els nostres instruments: ens permeten canviar la freqüència dels sons i el seu volum, establir llindars de sensibilitat, etc.

–    Condensadors fixes i variables de diferents valors:

Igual que en el cas anterior, els condensadors fixes són imprescindibles en qualsevol circuit electrònic.

Dins els condensadors variables cal diferenciar entre els petits trimmers d’ajust que hem extret de maquinària de control industrial, i els condensadors amb valors més elevats que es troben als circuits de sintonització de les ràdios i que ens són útils a l’hora de construïr emissores, theremins i detectors de metalls.

–    Díodes:

Igual que el cas de les resistències i els condensadors, els díodes són un tipus de component passiu molt habitual en qualsevol aparell electrònic. Ens han estat útils a l’hora de sumar diferents senyals d’àudio de forma un xic barroera (a vegades, treballant així, es produeixen sons relativament aleatoris i molt interessants) i per protegir els amplificadors dels oscil·loscopis del voltatge de les televisions.

–    Vàlvules:

Tot el que fa referència a vàlvules rectificadores i d’amplificació és un món apart. Actualment és difícil trobar persones que en comprenguin bé el funcionament (es tracta de components molt apreciats, però decididament obsolets des de fa anys, el funcionament dels quals es passa per alt en els estudis d’electrònica). Per això és tan valuós el poder estar en contacte amb tècnics de ràdio de la vella escola: les imperfeccions de les vàlvules a l’hora d’amplificar el so li aporten una calidesa impossible d’aconseguir d’una altra manera. Les hem trobades en televisions i ràdios antigues.

–    Transistors:

Tant d’amplificació com d’interrupció. Tot i que els circuits integrats els han gairebé desbancat, continuen sent components senzills d’utilitzar i amb moltíssimes aplicacions. Els hem obtingut de plaques de televisió, equips de música, etc.

–    Leds de llum visible:

Presents en moltes joguines i en gairebé tots els electrodomèstics, ens han servit, entre d’altres coses, de pilots de control per marcar l’estat de funcionament dels nostres instruments.

–     Leds i fototransistors d’infrarojos:

Els uns en combinació amb els altres ens permeten controlar instruments a distància i dissenyar compactes sistemes d’alarma. Ens ha estat fàcil trobar-ne en els comandaments a distància i els seus corresponnts receptors.

–    Circuits integrats:

N’existeixen molts tipus diferents. De tots ells, ens han interessat bàsicament els inversors i els amplificadors operacionals presents en multitut d’electrodomèstics.

–    Relés:

Ens permeten, a partir d’un voltatge molt baix, controlar el pas de voltatges molt més elevats, convertint-se així, fàcilment, en interruptors automàtics. Bàsicament els hem extret de maquinària industrial.

–    Bobines:

Ens interessen per a captar les variacions electromagnètiques que es produeixen dins dels aparells electrònics. Aquestes senyals, un cop amplificades, es converteixen en sons realment curiosos i insospitats. Són fàcils d’obtenir de plaques de monitors, televisions, etc.

–    Interruptors, conmutadors i pulsadors:

N’hi ha infinitat i alguns són fantàstics estèticament. Sovint són components cars d’aconseguir a les botigues, pel que és interessant anar-los guardant. Els millors els hem aconseguit del taller d’una antiga fàbrica tèxtil a la que ens van permetre l’accés.

– Connectors:

Cal tenir-ne sempre unes bones provisions de diferents tipus: jack i minijack, mascle i femella, mono i estèreo, d’alimentació, RCA, VGA, etc. De connecors femella és fàcil trobar-ne en equips de música, ordinadors o televisions, mentre que els connectors mascle, menys habituals, els traiem bàsicament de cables d’amplificadors multimèdia i transformadors.

–    Motors:

Tan de corrent contínua convencionals com motors pas-a-pas n’hem trobat en escàners, impressores, radiocassetes, joguines, etc. Tot i que bàsicament els hem utilitzat com a elements mecànics en instruments com ara el Guitarbot, també els hem fet servir com a altaveus o per captar sorolls electromagnètics: tècnicament són bobines i es comporten com a tals.

–    Solenoides:

Imprescindibles a l’hora de construïr instruments percutius autòmats. Els hem trobat bàsicament en torradores de pa i en els mecanismes d’expulsió de cintes de cassette.

–    Electrovàlvules:

Les hem tret de màquines de cafè i aquaris. Han estat utilitzades en algunes de les versions que hem construït de l’Hidròfon.

–    Plaques fotovoltaiques:

No és difícil trobar calculadores que n’incorporen. Apart d’utilitzar-les en projectes d’autonomia energètica, la seva capacitat de convertir les fluctuacions de la llum en fluctuacions de voltatge les han fet molt útils en la construcció de sistemes de comunicació làser a distància.

–    Discs durs:

Els extraiem d’antigues torres d’ordinador. Els potents imants que duen en el seu interior són petites joies difícils d’aconseguir, útils per crear efectes visuals tipus Nam Jun Paik amb l’ajuda de pantalles de televisió de tub. Per altra banda, amb una petita modificació, els hem convertit en petits altaveus.

–    Transformadors elèctrics de 220V a diferents voltatges de corrent contínua:

Molt útils per no dependre de les piles en els nostres instruments. A les deixalleres se’n troben de tots els voltatges necessaris. Per evitar sorpreses desgradables és convenient, abans d’usar-los, comprovar que el voltatge que ofereixen és realment el que indiquen.

–    Transformadors elèctrics de 220V a 125V:

Imprescindibles quan hem hagut de connectar antigues televisions o ràdios de 125V a la xarxa per construïr oscil·loscopis o theremins. És molt interessant treballar amb aquests aparells, sigui pel so que ofereixen o per les seves característiques estètiques.

–    Transformadors d’alta tensió:

També coneguts com a flybacks, s’aconsegueixen de les televisions i monitors de tub. Són capaços de convertir voltatges convencionals de 220V en tensions de fins a 25.000V. Ens han permès construïr i experimentar amb petites bobines Tesla i boles de plasma.

–    Transformadors d’àudio:

Els hem utilitzat quan ens ha estat necessari multiplicar el voltatge d’una senyal d’àudio o quan hem hagut de protegir un determinat circuit, aïllant-lo de la resta de la instal·lació de forma similar a com faria una DI. És fàcil localitzar-ne en segons quins models de telèfon inalàmbric.

–    Micròfons:

Se’n troben bastants. A més, és fàcil localitzar-los dins els telèfons. Els hem utilitzat, impermeabilitzats amb un globus, en l’Hidròfon. S’ha de tenir en compte que tècnicament un micròfon i un altaveu són exactament el mateix. Utilitzar un altaveu com a micròfon ens permet obtenir un filtrat analògic de la senyal: la mida de la membrana funciona com a filtre natural, deixant passar senyals més o menys greus depenent del seu diàmetre.

–    Lectors de cassette:

Un lector de cassette converteix la informació magnètica de les cintes en un voltatge que, posteriorment, es convertirà en so. Partint d’aquest principi, hem estat experimentant amb la informació magnètica que incorporen targetes de crèdit i bitllets de metro, tren i avió: els resultats que s’obtenen sons realment interessants. Les hem trobades en radiocassettes, walkmans, contestadors automàtics, etc.

–    Cristalls piezoelèctrics:

Presents en multitut de circuits, tan en joguines musicals com en segons quins telèfons. Els hem utilitzat com a diminuts altaveus, com a micròfons i com a sensors de contacte.

–    Altaveus:

N’existeixen i se’n troben moltíssims, de totes les formes i mides imaginables. Un dels instruments electrònics més senzills que es poden construir basa el seu funcionament en connectar i desconnectar una pila a un altaveu. Aquest produeix un “plop”  més greu o més agut depenent de la seva mida. Combinant-ne uns quants s’obté un petit sintetizador. Se’n troben en radiocassettes, telèfons, televisions, etc.

–    Antenes:

Han estat necessàries a l’hora de construir theremins i emissores. Les hem extret de televisions i ràdios antigues.

–    Plaques de metall rovellat:

Útils com a interfícies de contacte: una placa de metall rovellat no manté la mateixa conductivitat elèctrica al llarg de tota la seva superfície, de manera que els sons poden ser modificats tan sols fent contacte en un punt o altre d’aquesta.

A part d’aquests components electrònics, s’ha de tenir en compte que sovint recollim aparells, no per ser desmuntats, sinó per a ser modificats:

–    Amplificadors:

Se’ns fan imprescindibles per a les instal·lacions i concerts. La majoria dels que hem trobat són amplificadors d’alta fidelitat i de molt bona qualitat. També es troben altaveus multimèdia d’ordinador, molt útils pel seu reduït tamany i acceptable bona resposta en freqüències.

–    Televisions de tub:

Útils per a ser convertides, després d’una petita modificació, en oscil·loscopis. També poden crear figures abstractes, encenent-les i apagant-les a gran velocitat.

Degut al canvi de la televisió analògica a la digital hi ha hagut una veritable allau d’aquest tipus d’aparells a les deixalleries. Hem d’anar amb compte: normalment les televisions massa modernes incorporen sistemes d’standby que dificulten la seva modificació.

–    Monitors VGA:

Injectant una mínima senyal elèctrica als pins RGB del connector VGA s’aconsegueixen llambregades de colors espectaculars. Hem construït diferents instruments i instal·lacions basant-nos en aquest principi.

De manera semblant al que va passar amb les televisions, actualment les pantalles planes s’imposen arreu, pel que els monitors VGA són elements molt habituals en qualsevol deixalleria.

–    Monitors TFT:

Tot i que no és tan habitual trobar-ne en bon estat de funcionament, n’hem pogut recuperar quatre o cinc. Desmuntats, i juntament amb un projector de transparències o una màquina de diapositives, es converteixen fàcilment en potents projectors digitals.

–    Ràdios AM:

Amb una senzillíssima modificació esdevenen ràpidament theremins, detectors de metalls o emissores d’ona curta o ona mitja.

Les millors són les ràdios de transistors de finals dels setanta i principis dels vuitanta. Les ràdios despertador també donen molt bons resultats.

–    Reproductors de cassette:

Apart de l’ús dels lectors magnètics que ja hem introduït, és interessant aprofitar el seu enorme guany. Substituint el lector magnètic per una entrada de jack femella hem aconseguit bons amplificadors capaços de fer audible fins i tot les senyals més minces.

–    Reproductors de vinil:

Actualment estem en fase d’investigació per tal de convertir-los en seqüenciadors de ritmes (col·locant objectes lluminosos al seu damunt a certa distància els uns dels altres de manera que, en girar, excitin una fotoresistència col·locada en un punt determinat) o en gravadores de vinil (canviant l’agulla lectora per una de més agressiva i redirigint la senyal de l’amplificador cap al capçal).

Tan els reproductors de cassette com els de vinil són aparells obsolets, pel que no és estrany trobar-ne de molt bona qualitat llançats de qualsevol manera.

–    Joguines electròniques:

Es tracta de la matèria prima per qualsevol taller de Circuit bending (tal i com us expliquem més endavant). Tot i que no és difícil trobar-les a les deixalleries, quan realment en fan falta unes quantes per un taller o presentació, el millor és visitar una botiga de segona mà i fer una petita inversió.

–    Projectors de transparències:

Tal i com us hem explicat, es tracta d’aparells molt útils a l’hora de construïr, juntament amb les pantalles de TFT, projectors digitals.

Tot i que no és habitual trobar-ne, en vam poder recuperar dues que una autoescola es disposava a llançar.

–    Projectors de diapositives:

Es tracta d’aparells que ja gairebé ningú utilitza. Els hem fet servir com a canons de llum o els hem convertit, amb l’ajuda de petites pantalles de televisió, en rudimentaris projectors digitals.

–    Electrocardiogrames:

–    Disposem de vuit aparells llançats per un hospital.

Estem en fase d’experimentació per a convertir-los en interfícies capaces de permetre el control d’instruments a partir del batec del cor de l’intèrpret.

–    Calculadores:

El soroll electromagnètic que generen i la seva mida les fan útils, combinades amb ràdios AM, per construir petits detectors de metall. Es tracta d’aparells experimentals, amb un rang de detecció molt reduït.

–    Càmares fotogràfiques:

Amb la popularització de la fotografia digital, les càmeres tradicionals són molt habituals a            qualsevol deixalleria.

N’hem aprofitat les òptiques: col·locant-hi fotoresistències, obtenim útils sensors d’ombra que poden funcionar a molts metres de distància.

Components electrònics, electromecànics i materials que son utils per a construir els instruments, bàsicament el que busquem a les deixalleries…

1. Components electrònics / electromecànics

Electroiman Solenoide:


Bobina electromagnètica. Quan s’imanta repel el pistó cap a l’exterior. Ideal per a instruments percussius. Es troba a rentadores, màquines de vending, pinballs, porters automàtics…

Vàlvula Solenoide:


Es pot trobar a les rentadores o rentavaixelles. Bàsicament es tracta d’una comporta actuada electricament que deixa passar un fluid (liquid o gas) quan rep voltatge, típicament 12v DC. Pot ser útil en instruments basats en el so de laigua (?) o de vent, si s’usa juntament amb un compressor d’aire.

Motor Stepper

Motor”pas a pas”. Quan rep un voltatge fa un pas de unes poques dècimes de grau. Permet posicionaments molt exactes i té bastanta força, tot i que no és gaire ràpid.. En trobarem a impresores i escàners, i pot ser molt útil per a percussió i fricció.

Motor DC

El motor més corrent i que trobarem a molts electrodomèstics i deixalles informàtiques, en un ampli rang de voltatges (des dels 5v fins als 24v): lectors de cd, impresores, joguines, radiocassetes…. Amb un senzill circuit gobernat pel xip integrat l293d podem controlar el sentit de gir, la velocitat i el frenat dels motors

Motor AC

Pedazo de motor. Es tracta de motors de molta potència i son bastant comuns a ventiladors, rentadores, liquadores, etc… En la majoria de casos no permeten el canvi del sentit de gir, i per a poder controlar la velocitat de rotació haurem de construir un dimmer de corrent alterna.

2. Materials percutius

Planxes de ferro

Plàstic

Cartró

Membranes

http://html.rincondelvago.com/instrumentos-de-percusion_1.html

3. Materials melòdics

Tubs

Vidre

4. Materials estructurals

Caixoneres

Estanteries

Anuncis