Circuit Bending

Manipulació de circuits electrònics pre-existents (circuit bending)

Un mètode que utilitzem per a la creació de nous instruments és la modificació de circuits de baix voltatge ja existents. Tècnicament, quan aquesta manipulació es realitza a l’atzar rep el nom de Circuit bending, mentre que quan es realitza de manera estudiada rep el nom de Circuit hacking. A la pràctica però, Circuit bending s’ha convertit en el nom genèric de tot aquest tipus de processos, i es basa en la recerca de nous sons amagats dins aparells com són ràdios, joguines musicals o pianos elèctrics.

Es tracta d’una tècnica extremadament senzilla, creativa i educativa, la pràctica de la qual només demana d’una dosi suficient de curiositat i uns ínfims coneixements d’electrònica, i sobre la que existeixen a Internet autèntiques enciclopèdies. Tot això la fa ideal per a ser presentada els primers dies dels tallers i cursos de reencarnació de hardware o reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques.

Procediments pautats:

Alimentació elèctrica:

És senzill substituir les bateries per un connector al que es pugui acoblar un transformador recuperat. Això ens proporcionarà un bon estalvi econòmic i ens evitarà un ús incontrolat de piles.

Amplificació del so:

Una de les primeres lleis del Circuit bending diu que s’ha d’intentar amplificar el so com més millor. De fet els altaveus que incorporen les joguines solen ser molt petits, pel que hi ha una gran quantitat de freqüències que es perden. Tan sols amplificant el senyal d’àudio i utilitzant altaveus més grans el canvi és ja espectacular.

Modificació de les resistències:

De fet podríem dir que aquest és el hack de referència en els tallers de Circuit bending: es tracta de localitzar la resistència que controla la freqüència del rellotge de l’instrument i canviar-la per una resistència variable (potenciòmetre, fotoresistència, etc). Un cop fet això, podrem modificar a la nostra voluntat la velocitat a la que els sons i les melodies es produeixen, aconseguint efectes molt curiosos i interessants.

Recerca aleatòria de nous sons:

Una altra manera d’extreure sons insospitats d’una joguina és tocar aleatòriament, amb els dits humits, la banda de les connexions de la seva circuiteria. Moltes vegades es produeixen, sense saber com, feedbacks, curtcircuits, etc. amb resultats a tenir en compte. Llavors es tracta d’intentar identificar quina connexió ha produït el so i fixar-la amb nous polsadors, interruptors o potenciòmetres.

(Per evitar sorpreses desagradables, quan realitzem aquest tipus de recerca cal desconnectar l’instrument de la xarxa i de l’amplificació externa i treballar només amb les piles i els seus propis altaveus.)

Un xic de complexitat: interconnexió de circuits:

Un cop hem modificat una joguina, podem intentar que aquesta interactuï amb una altra: si el grau d’aleatorietat ja sol ser important amb una de sola, ara ja ens endinsem en els camins de la veritable poesia sonora.

A través de cablejat:

Per començar cal connectar tots els terres o grounds. A partir d’aquí realitzarem connexions a l’atzar entre unes i altres, anotant aquelles que produeixin resultats interessants.

A través de fotoresistències:

Si una de les joguines incorpora leds, no hi ha cap raó per no aprofitar el seu pampallugueig per acoblar-hi fotoresistències que, al seu torn, activin, desactivin o modulin les resistències variables de les altres joguines.

Modificacions externes:

Moltes joguines són petites i de difícil manipulació. Sigui per això o per raons purament estètiques, moltes vegades ens vindrà de gust canviar la seva aparença externa. En aquests casos extraurem la circuiteria del seu lloc original i la recol·locarem dins altres carcasses (mòdems, caixes de cintes VHS, etc.) i substituirem els seus components de fàbrica (interruptors, polsadors, potenciòmetres) per altres de més espectaculars i descontextualitzats.